divendres, 10 d’octubre del 2008

Que podem veure (en bicilceta)

Platja de la Marquesa, Península de El Fangar
Temps invertit des de Deltebre: 55 min. (10 min. Per camí de sorra de terra ferma, fins al començament de la península).
Com es pot arribar?
Des de Deltebre se seguiran els indicadors Platja de la Marquesa-El Fangar. Un cop creuat el canal de l’Esquerra de l’Ebre ens dirigirem per la TV-3451 fins a l’encreuament amb la que prové de Camarles per l’esquerra, i es dirigeix a la dreta del senyal de Stop fins al Fangar. L’asfalt acaba al costat del restaurant Los Vascos a la platja de la Marquesa.
Què es pot veure?
A la platja de la Marquesa, els arrossars de la dreta marquen l’antic límit de la que va ser, fins fa pocs anys, l’extensa llacuna del Canal Vell o l’Estella.El camí de terra i arena, que sorgeix a l’esquerra del restaurant i que voreja el límit de les dunes, finalitza pocs minuts després al límit de la zona protegida del Fangar. A partir d’aquí, un agradable passeig per la vora de la platja ens permetrà d’observar amb més detall la llengua sorrenca del Fangar. Atesa la seva importància com a lloc de nidificació, hom ha de respectar els límits d’accés al visitant indicats pel Parc Natural durant el període de primavera i estiu.
Badia de El Fangar, El Goleró
Temps invertit des del Fangar: 65 minuts(50fins a l’embarcador del dels pescadors i 15 de recorregut per la badia). Cal afegir 10 minuts més per reprendre la carretera asfaltada.El trajecte és de 35 minuts per carretera asfaltada, i 30 minuts per un camí de terra i pedres, una mica accidentat.
Com es pot arribar?
Des del restaurant Los Vascos es continua per l’única carretera, en direcció oest cap a Camarles. Després d’uns 35 minuts, se seguirà el camí de terra que sorgeix a la dreta cap a la badia del Fangar i l’embarcador dels pescadors, un cop superat l’encreuament a Deltebre.L’interès d’aquest recorregut se centra en el passeig pel camí que voreja la badia.
Què es pot veure?
Fins arribar a la vora de la badia, el camí transcorre entre els extensos arrossars que alberguen una variada mostra d’aus. Així no ens ha de sorprendre si uns martinets blancs, que s’amaguen a les sèquies emprenen el vol en veure’ns passar, i al damunt del nostres caps algun xatrac, en ple vol en picat, intenta en els canals la captura d’algun despistat peixet.A la mateixa vora de la badia trobarem l’embarcador on guarden els pescadors les xarxes i el variat sistema d’aparells que utilitzen per capturar-los. Durant el recorregut a les vores de la badia, veurem clarament les instal·lacions dels vivers de musclos i ostres.Platja del Goleró: recol·lecció de mariscs i restes de vegetació de platja i dunes a la zona posterior de la platja. Des de l’últim revolt, quan el camí inicia la tornada cap a la carretera, un descans ens permetrà d’albirar un nombre considerat d’aus limícoles, gavines, xatracs i algun o altre distant corb marí entre les aigües i els dipòsits del Goleró.
Llacuna (o Bassa) de Les Olles
Temps del recorregut: 40 minuts.Recorregut per carretera asfaltada, 30 minuts i camí d’arena ferma, 10 minuts.
Com es pot arribar?
Des de l’estació de bombejament del Goleró seguirem la carretera que duu a la que va des del Fangar a l’Ampolla. Girarem a la dreta en direcció a l’Ampolla i, 2 km. abans d’arribar a la població, seguirem la pista de sorra que voreja la platja de l’Arenal fins arribar a la Llacuna de Les Olles.
Què es pot veure?
A la llacuna de les Olles, el mirador és un bon punt d’observació sobre la llacuna i les aus que la poblen.Per continuar cap a la següent destinació tornarem a l’encreuament anterior de l’Ampolla, i tornarem a agafar la carretera en direcció a Camarles.
Camarles, La Granadella, Deltebre
Temps de recorregut des de l’enllaç de l’Ampolla: 20 minuts, per carretera asfaltada fins a la Granadella.
Con es pot arribar?
Des de l’encreuament anterior continuarem per la carretera en direcció a Camarles, des d’on es veu clarament la població de Camarles; a partir d’aquí se seguiran els indicadors d’aquesta població. Coratge amb la costa final! Ja des del mateix centre urbà de Camarles s’inicia el retorn a Deltebre per la TV-3409. Alerta al trànsit rodat!
Què es pot veure?
Al començament de la costa trobarem els horts de cítrics. Si visitem el delta a la primavera, el perfum de la flor del taronger, la tarongina, ens alleugerirà de l’esforç pel fet de pedalar.A la mateixa entrada de la població s’alça l’antiga torre de Camarles, ja citada al segle XII. Des d’aquest punt obtindrem una vista panoràmica sobre les terres del Delta.La torre de la Granadella, citada també al segle XII, s’alça darrera de la cambra arrossera de Camarles, sota un agradable bosquet de pins que ens permetrà un merescut descans, abans de retornar al domini de l’arrossar.

Llacuna de l’Encanyissada
Temps invertit des de Sant Jaume: 60 minuts.
Com es pot arribar?
Un cop situats al centre urbà de Sant Jaume i per les avingudes de Catalunya i d’Espanya s’iniciarà el recorregut per la carretera TV-3404 i, quan es creua amb la TV-3405, girarem més tard cap a la dreta. Havent passat les instal·lacions de la finca Erms Salats , agafarem l’encreuament de l’esquerra (Poble Nou 7 km.). cap a la dreta al primer encreuament de carretera asfaltada i, en acabar-la tota, un cop sobrepassada la sèquia del Través, ja albirarem la casa de Fusta.
Què es pot veure?
En el recorregut per la carretera del Poble Nou del Delta, menys transitada que les esmentades anteriorment, es localitzen els terrenys habilitats per al cultiu intensiu d’hortalisses de temporada, que caracteritzen la part sud del Delta.Des de l’últim desviament a la dreta i fins arribar a la Casa de Fusta, gaudirem d’un trajecte tranquil pel que fa al trànsit rodat; en vorejar contínuament els límits de la llacuna, el nostre passeig pot resultar interessant per observar des de diversos punts el cinturó de canyars i sèquies.
Poble Nou del Delta
Temps de recorregut: 2 minuts per carretera asfaltada.
Com es pot arribar?
Des de la Casa de Fusta retrocedim pel camí que havíem arribat, prendrem el primer encreuament a la dreta, carretera aquesta que va paral·lela a la sèquia del Través.
Què es pot veure?
Cap a la meitat del trajecte podrem fer una pausa al damunt del pont que creua el cinturó de la llacuna. De vegades és fàcil d’observar bandades d’ànecs que reposen –guardant les distàncies amb els humans– a un costat i l’altre del pont. A partir d’aquí s’abandona progressivament el domini natural de la llacuna i els seus ecosistemes adjacents per endinsar-les al domini agrícola dels arrossars.
La Pantera
Temps de recorregut: 15 minuts. Anada i tornada al Poble Nou: 30 minuts.
Com es pot arribar?
Des de la població del Poble Nou, s’ha d’agafar la carretera en direcció cap a Sant Carles fins arribar al pont que creua el canal de desguàs de l’Encanyissada.
Què es pot veure?
Des de dalt del pont s’albira clarament la instal·lació d’aquest monumental sistema de captura. Els peixos que es troben a la llacuna queden atrapats a l’encaixament de la Pantera en intentar sortir a la mar durant les tempestes hivernals.

Badia de Els Alfacs, platja de l'Aluet
Temps de recorregut: 40 minuts.
Com es pot arribar?
Des de la Pantera retrocedirem cap al Poble Nou i, un cop superada la població continuarem fins a l’acabament de la carretera.Per a aquells que no desitgin continuar l’itinerari, un cop passat el Poble Nou, es desviaran cap a l’esquerra, a l’encreuament de carreteres, bo i iniciant d’aquesta manera la tornada cap a Sant Jaume d’Enveja.
Què es pot veure?
La carretera transcorre –fins a l’encreuament que es dirigeix a Sant Jaume– pels límits de la llacuna de l’Encanyissada i, a partir d’allí, pels de la llacuna de la Tancada. A més, a partir dels arrossars, és de fàcil d’apreciar el canvi que pateix la vegetació a l’àrea de domini d’una o l’altra llacuna.
La Tancada, Els Muntells, Sant Jaume d'Enveja
Temps invertit des de la platja de l’Aluet: 40 minuts fins als Muntells.Temps de recorregut de tornada cap a Sant Jaume d’Enveja: 30 minuts.
Com es pot arribar?
Des de la platja de l’Aluet girarem a l’esquerra a l’últim encreuament de carreteres. Al cap de cinc minuts, trobarem un punt d’observació sobre la Tancada. En arribar, a l’encreuament amb la carretera TV-3405 continuarem per la dreta, creuarem la urbanització Eucaliptus, tot continuant per la carretera que duu als Muntells per evitar d’aquesta manera el trànsit rodat de la TV-3405.Des del centre de la població dels Muntells, ens dirigirem al carrer que surt al davant de l’església parroquial, o bé també podem continuar en línia recta fins a l’encreuament amb la TV-3404 i seguir fins a Sant Jaume d’Enveja, on acaba el recorregut.Hi ha un servei de transbordadors a Deltebre per a tots aquells que procedeixin de la zona nord.

Que podem veure (en Cotxe)

L'Aldea

Com es pot arribar?
A l’encreuament de la N-340 i la C-235 seguirem en direcció l’Ampolla. Un cop passat l’hostal Quimet i des del carrer de l’estació creuarem la via, del ferrocarril on s’inicia la carretera que ens durà fins a l’antic nucli de l’Aldea (2 Km).
Deltebre
Com es pot arribar?
Des del nucli de l’Aldea es continua per la carretera de l’esquerra paral·lela a la sèquia Samtària i al segon encreuament s’agafa a la dreta la TV -340, a uns 2 Km se segueix en línia recta cap a la T V–345 en direcció al riu. Tot seguint els indicadors de Deltebre, Jesús i Maria, estarem a la població a les ribes del riu, amb vistes sobre l’illa de Gràcia. Seguirem per la població cap als transbordadors Graupera, on trobarem l’indicador cap al Centre d’informació del Parc Natural i l’Ecomuseu.
Què es pot veure?
La carretera TV-3454 creua el Canal de l’Esquerra. En arribar a Deltebre, al barri de Jesús i Maria podrem apreciar el singular traçat urbanístic de casetes envoltades d’horts i jardins, antic nucli dels Hortets.
El Fangar
Com es pot arribar?
Des del centre d’informació del Parc Natural prendrem el primer encreuament a la dreta, tot penetrant novament al centre urbà de Deltebre. Ja al nucli de la Cava, i partint del semàfor, mirarem a l’esquerra tot seguit les indicacions de la platja de la Marquesa, far del Fangar.Un cop creuat el canal de l’Esquerra prendrem la TV-3451, seguirem l’indicador del restaurant "Los Vascos" i platja de la Marquesa i, al següent Stop, girarem a la dreta fins arribar al final del camí asfaltat, on es troba el restaurant. Des d’aquí podrem seguir cap al Fangar bo i realitzant un agradable passeig per la platja, o bé en cotxe per la pista de sorra cap al final de la península tot respectant les zones delimitades.
Desembocadura de l’Ebre, Riumar
Com es pot arribar?
Tornarem a Deltebre per la carretera del Fangar, tot prenent al primer encreuament la carretera de l’esquerra(darrera la caseta i paral·lela a la sèquia del Nassos), sense abandonar-la fins que acabi al canal de l’Esquerra novament, i, un cop passades les últimes cases de Deltebre, creuarem el canal pel pont i seguirem en la mateixa direcció per la carretera TV-340, més ben asfaltada que l’anterior. En arribar a la darrera bifurcació, en línia recta s’arriba fins a les barques de passeig, i la zona de restaurants, i per l’esquerra fins a la desembocadura del riu i la urbanització Riumar, també amb servei de bar i restaurant.
Camarles
Com es pot arribar?
Des de Riumar tornem cap a Deltebre. Podem creuar tota la població bo i seguint el carrer principal(Av. Goles de l’Ebre) en direcció a la cooperativa arrossera. A 1 Km. Un cop passada la població, girarem a la dreta en direcció Camarles o podem seguir directament la TV-340 on després ens desviarem per la TV-3409 on arribarem al cap de 6 Km.
L’Ampolla
Com es pot arribar?

Des de Camarles i per la carretera de la talaia de Camarles, descendirem cap a la planícia deltaica, seguirem en direcció a l’Ampolla i a l’encreuament de carreteres prendrem la TV-3401, també coneguda com carretera del Roquer. Entrarem a la població tot vorejant la platja de l’Arenal.
Què es pot veure?
Aquest recorregut permet d’observar el canvi progressiu que pateix el relleu del terreny, que abandona la platja al·luvial per remuntar per la costa rocallosa de l’Ampolla.


Amposta, illa de Buda
Com es pot arribar?
Des del centre urbà d’Amposta i per les avingudes Alcalde Palau i de Sant Jaume, seguirem els indicadors cap a Sant Jaume d’Enveja. El trajecte es realitza per la TV-3404 fins arribar a Sant Jaume D’Enveja, on, immediatament després de creuar el canal de la Dreta de l’Ebre, continuarem paral·lelament a aquest tot seguint les indicacions Illa de Buda. L’asfaltat finalitza al davant de l’illa, continuarem pel camí fins arribar al litoral marí, platja de Migjorn.
Què es pot veure?
A Amposta, el Pont Penjant, el Museu del Montsià i la Cambra Arrossera. Si el recorregut fins a Sant Jaume es fa per la TV-3405, se seguirà paral·lel al canal de la Dreta de l’Ebre, tot seguint més endavant entre els extensos conreus d’hortalisses i arrossars. Si en cas contrari s’opta per la carretera més propera al curs del riu la TV-3404, el trajecte s’efectuarà entre els horts de les zones adjacents a la riba del riu. Si es segueixen els indicadors Barri de Balada, abans d’arribar al centre de Sant Jaume d’Enveja, podrem divisar l’illa fluvial de Gràcia, on perduren alguns exemplars d’arbres de ribera.


Sant Jaume d'Enveja, l'Encanyissada, Poble Nou
Com es pot arribar?

Des del centre urbà de Sant Jaume d’Enveja se seguiran els indicadors Sant Carles-Amposta (TV-3404), i després per la dreta a l’encreuament amb la TV-3405. Un cop superada la finca Erms Salats, prendrem el segon encreuament a l’esquerra on indica Sant Carles de la Ràpita 12 Km, i ens desviarem més endavant a l’encreuament de l’esquerra que indica Llacuna de l’Encanyissada-Parc Natural. Després de visitar la llacuna, seguirem per la carretera, tot prenent el primer encreuament cap a la dreta, carretera que segueix el curs de la sèquia del Través fins arribar al Poble Nou del Delta.
Què es pot veure?
Des de Sant Jaume ens endinsarem en el domini dels arrossars, tot deixant enrera els petits horts de la zona d’influència fluvial. Ala finca Erms Salats podrem veure a la banda dreta els planters de les hortalisses que es cultiven al tram de carretera que continua fins a Sant Carles de la Ràpita. En el trajecte de la Casa de Fusta al Poble Nou del Delta, un pont creua la part més estreta de la llacuna, des d’aquí poden albirar-se algunes ocasions bandades d’ànecs en repòs. Progressivament anirem deixant la zona d’influència de la llacuna, els canyars, per endinsar-nos en el domini de l’home, els arrossars.

Llacuna de la Tancada, platja de l'Aluet
Com es pot arribar?
A la sortida del Poble Nou girarem cap a l’esquerra sense deixar la carretera, l’asfalt de la qual acaba a la platja de l’Aluet. Abans, però, ens endinsarem per la carretera de l’esquerra per poder gaudir d’una vista panoràmica de la llacuna de la Tancada i per observar els flamencs. És del tot imprescindible l’ús dels prismàtics. Podrem tornar a l’Aluet per la pista de sorra.
Què es pot veure?
Tot el trajecte va vorejant la badia dels Alfacs, tot i que a una certa distància de la vora.
Istme del Trabucador, península de La banya
Com es pot arribar?
Des de l’acabament de l’asfaltat de la platja de l’Aluet, s’ha de continuar en direcció sud per la sorra de l’istme del Trabucador, sense haver d’abandonar en cap moment les marques deixades per altres automòbils o dels camions de les salines que han passat anteriorment. Alerta amb l’estat del camí després dels embats marins de l’hivern; hom s’ha d’informar del seu estat a Sant Jaume d’Enveja o a la Casa de Fusta.

Platja de l'Aluet, Sant Carles de la Ràpita, Amposta
Com es pot arribar?
Des de la platja de l’Aluet retrocedirem per la carretera que voreja la badia dels Alfacs. Un cop superada la població del Poble Nou del Delta, a uns 2 Km es troba el pont de la Pantena, al damunt de la llacuna. Si seguim per la carretera entrarem a Sant Carles de la Ràpita per la banda del port pesquer.La tornada a Amposta la realitzarem per la TV-3408, així podrem continuar paral·lels a l’antic canal de Navegació (canal marítim) construït durant el regnat de Carles III. Des de la carretera podrem observar a la banda esquerra l’antiga resclosa del canal i els casalots de Poques Salses i Fortxeron, antiguíssims assentaments del Delta. A la dreta, els Ullals de Baltasar, surgències d’aigua dolça que pertanyen al Parc Natural.

Els Ullals.

Caracteristiques:
Tenen una extensió total de 10 ha.
N'hi ha al voltant de 40, 15 dels quals estan dintre la delimitaciói de Parc i la resta són de propietat privada.
Es l'únic ambient d'aigua dolça de tot el Delta. Hi trobem diverses especies d'ambifis rares al Delta i un dels pocs llocs on trobem nenúfars de forma espontànea a Catalunya. Els ullals són surgències d'aigües subterrànies provinents de pluja des de les muntanyes del Montsià i Els Ports.
És una zona poc coneguda, però té molta importància a nivell botànic i piscícola.
Els Ullals són una reserva de caça de la Societat de Caçadors d'Amposta i no es permesa la caça, llevat d'una o dues batudes anuals a la polla d'aigua. A més és refugi de pesca.
A 4'5km cap al nord hi ha la ciutat d'Amposta i a 6 km cap al sud Sant Carles de La Ràpita.

L'Encanyissada

Caracteristiques:
Amb una extensió de 1.192 ha. és la llacuna més gran del Delta.
Hi ha la possibilitat de donar tota la volta a la llacuna, amb trams de carretera asfaltada i altres sense asfaltar. El recorregut variarà entre 12 i 18 km. depenent si es vol fer la volta a la cubeta gran o a tota la llacuna.
L'itinerari pot començar al centre d'informació de la Casa de Fusta des d'on reseguirem el camí que voreja la llacuna per l'oest (en direcció al Montsià). En aquesta zona trobem un salobrar molt interessant, juntament amb una zona d'aiguamoll pasturat per bous.
Al final d'aquest tram d'uns 4 km girarem cap a l'esquerra fins trobar la carretera de Sant Carles de La Ràpita al Poblenou al cap d'uns 2,5 km. Pots veure des de la carretera de la Ràpita del Poblenou, en creuar la llacuna, l'art de pesca fixe més antic de Catalunya, la pantena en forma d'embut. Si es vol veure la badia dels Alfacs, pots fer-ho desviant-te cap a la dreta un cop passat el "pont de la pantena" hi ha un camí que et portarà a la desembocadura de l'Encanyissada davant la badia.
Continuem en direcció al Poblenou des d'on tornarem a la Casa de Fusta pel camí del Través que creua la llacuna. Des del pont del Través pots veure les dos cubetes de la llacuna. Quan arribem a l'encreuament podem escollir tornar al punt d'origen (esquerra) o anar a fer la volta per la part petita de la llacuna, passant per la zona de La Nòria (dreta). Quan arribis a La Nòria gira a la dreta i al final altra vegada a la dreta cap al Poblenou. Des d'aquí ja saps el camí cap a la Casa de Fusta.
Els canyissars de l'Encanyissada i sobretot La Nòria, a la primavera i l'estiu alberguen les majors colònies de cria d'ardeids de tot el Delta (martinet blanc, esplugabous, martinet de nit, martinet menut, agró roig, martinet ros).
El poble que queda més prop és el Poblenou a 1'5 o 2 km.
L'Encanyissada és una Reserva de caça on es practiquen 6 tirades anuals (un dia al mes), i 3 o 4 "barrejos", depenent de la quantitat de fotges que hi hagi cada temporada.
Cal tenir en compte però que les finques colindants practiquen la caça de "lluna", per lo que has de previndre les excursions nocturnes o crepusculars per no molestar aquesta activitat i per seguretat pròpia.
Els pescadors de la confraria Sant Pere de S.C. de La Ràpita, són els que tenen la concessió de pesca i tenen aquí el major volum de captures.

La Punta de la Banya

Característiques:
Té una superfície de 2.500 ha. comptant amb la barra del Trabucador.
La Punta de la Banya és Reserva Natural Parcial. El seu accés està restringit excepte entre el 15 de juliol i el 15 de setembre, que sense sortir de la platja es pot entrar sense vehicle.
En cas de pluja forta o en condicions de forts vents de llevant és millor no anar, ja que és una zona inundable i es provable que sigui difícil passar.
L'ambient que hi ha és molt interessant. La badia del Alfacs, acull gran quantitat d'ocells aquàtics i marins durant l'hivern.
El Trabucador, tot i ser una zona molt transformada en l'actualitat és un bon punt d'observació d'ocells tant per la part de mar obert com interior. L'ambient però més interessant són les salines que encara funcionen on es poden veure les cubetes de concentració de sal plenes d'ocells marins, limícoles i flamencs quasi tot l'any.
No està permesa la caça en aquesta zona, però el marisqueig es permès, sobretot a la badia.
El poble que queda més prop és el Poblenou o la urbanització Els Eucaliptus a 4'5 i 3'5 km, des del principi de la barra del trabucador. Ideal per a Visitar des del port de Sant Carles de la Ràpita amb embarcacions de lloguer.





FAUNA HIVERNANT





Cabussó emplomallat / Somormujo Lavanco / Great Crested Grebe





Flamenc /Flamenco / Greater Flamingo





Cabussó coll-negre / Zampullín Cuellinegro / Black-necked Grebe





Anec cualarg / Anade Rabudo / Pintail





Anec xiulador/ Anade Silbón / Wigeon





Pigre gris / Chorlito Gris / Grey Plover





Remena-rocs / Vuelvepiedras / Turnstone





Territ variant / Correlimos común / Dunlin





Territ tresdits / Correlimos tridáctilo / Sanderling





Gavina capblanca / Gaviota picofina / Slender-billed Gull





FAUNA ESTIVAL





Flamenc / Flamenco / Greater Flamingo





Anec blanc / Tarro Blanco / Shelduck





Garsa de mar / Ostrero / Oystercatcher





Bec d'alena / Avoceta / Avocet





Gavina capblanca / Gaviota picofina / Slender-billed Gull





Gavina corsa / Gaviota de Audouini / Audouin's Gull





Xatrac bec-llarg / Charrán Patinegro / Sandwich Tern





Xatrac comú / Charrán común / Common Tern





Xatrac menut / Charrancito / Little Tern





Corriol camanegre / Chorlitejo Patinegro / Kentish Plover






VEGETACIÓ





Salicòrnia / Salicor / Marsh Samphire





Rave de mar/ Oruga marítima / Sea Rocket





Agram marí /Esporobolus / Sporobolus





Lliri de mar/Azucena de mar / Sea Daffodil





Borró / Barrón / Marram Grass





Salat blanc / Armuelle / Orache





Limonium / Limonium / Sea Lavender





Joncs / Juncos / Rushes





Donzell marí / Boja Blanca / Mugwort





Salsona / Enula / Golden Samphire





Panical marí / Cardo Corredor marino / Sea Holy





Barrella punxosa / Barrilla pinchosa / Saltwort





Tamariu / Taray / Tamarisk

La Tancada

Caracteristiques:
Té una extensió de 312 ha, limita per l'E amb el mar i pel S amb la Badia dels Alfacs.
Es visitable des del camí de Baladres, que és una carretera asfaltada d'uns 3 km que voreja la llacuna per l'est.
Posteriorment quan arribes a la badia dels Alfacs pots continuar cap a la dreta (en direcció contrària a la platja), i després del càmping masia agafar el camí del "Ranxo Gran" d'uns 3 km que dona la volta a la llacuna per la part nord. Aquesta carretera passa pel costat de la finca de La Llanada, especialment interessant a l'hivern per veure diferents especies d'ànecs.
Tota aquesta volta es pot fer d'una tirada o bé en dos trams. Es recomanable el cotxe o la bici. Si vas amb bici pots invertir d'una a dues hores, depenent de les parades i del ritme.
És un itinerari molt ric, ja que recorre algun ambient molt específic com poden ser antigues salines, que tot i que estan abandonades es pot veure com funcionen naturalment per les capes blanques de sal que s'hi formen a l'estiu. Actualment part de les salines estan ocupades per basses artificials o piscifactories dedicades al conreu de dorada i llobarro. També interessant és l'ambient de salobrar que aquí té una de les formacions naturals més ben conservades del Delta i que voreja la llacuna per la part de mar i de badia.
Dintre la llacuna és freqüent veure flamencs i diverses espècies d'ànecs.
Prop de la llacuna hi ha l'urbanització dels Eucaliptus a 3 o 4 km, i El Poblenou del Delta a 3 o 4 km.
La Tancada és Reserva Natural i per lo tant no es pot caçar. Tot i així és a l'hivern, els pescadors de la confraria Sant Pere, de Sant Carles de la Ràpita feinejen en aquesta llacuna.

El Riu de Migjorn


Caracteristiques:
El riu Migjorn és una antiga desembocadura de l'Ebre que voreja l'Illa de Buda durant 3,5 km acabant a la platja del mateix nom.
Es tracta d'una zona accessible amb cotxe des de Sant Jaume D'Enveja.
A l'altra banda del Migjorn hi ha l'Illa de Buda, a la que no es pot entrar, llevat dels mariscadors amb llicència o personal amb autorització.
Uns 300 mts abans d'arribar a la platja i a la dreta del riu hi ha la llacuna de l'Alfacada de propietat privada amb una extensió de 150 ha. En aquesta llacuna hi ha un itinerari a seguir amb dos observatoris que només obren en les époques marcades d'afluència de visitants (juliol, agost i setmana Santa).
Aquesta àrea és un bon punt d'observació d'ocells rapinyaires, anàtids, limícoles i ardeids, ja que circulen entre Buda i l'Alfacada contínuament. Aquest punt és interessant al capvespre sobretot. És aquí on hi ha possibilitats de veure el bitó, un ocell en greu perill d'extinció a la península ibèrica.
En aquesta zona es practica les modalitats de caça de "lluna" i, per la costa de l'illa de Buda també s'organitzen fins 10 tirades normals, per lo que hi ha gran activitat de caçadors.
Si tens algun problema pensa que el poble més proper és Sant Jaume d'Enveja a 12 km



FAUNA HIVERNANT:



Corb marí gros /Cormoran Grande / Cormorant



Bernat pescaire /Garza Real / Grey Heron



Agró blanc / Garceta Grande / Great White Egret



Oca vulgar /Ansar Comùn / Greylag Goose



Arpella vulgar /Aguilucho Lagunero / Marsh Harrier



Anec cullerot /Pato Cuchara / Shoveler



Anec coll-verd /Anade Real / Mallard



Blauet / Martín Pescador / Kingfisher



Territ tresdits /Correlimos Tridáctilo / Sanderling



Terrerola rogenca / Terrera Marismeña / Lesser Short-toed Lark



FAUNA ESTIVAL:



Agró roig /Garza Imperial / Purple Heron



Martinet menut /Avetorillo Común / Little Bittern



Martinet ros /Garcilla Cangrejera / Squacco Heron



Camesllargues /Cigüeñela / Black-winged Stilt



Corriol camanegre / Chorlitejo Patinegro /Kentish Plover



Gavina corsa /Gaviota de Audouini / Audouin's Gull



Xatrac comú /Charrán Común / Common Tern



Fumarell carablanc /Fumarel Cariblanco / Whiskered Tern



Cucut /Cuco /Cuckoo



Perdiu de mar /Canastera / Pratincole




VEGETACIÓ:



Canya /Caña Común /Reed



Canyís /Carrizo / Reed



Eucaliptus /Eucaliptus / Eucaliptus



Lliri groc /Lirio Amarillo / Yellow Flag



Salicòrnia / Salicor / Marsh Samphire



Joncs / Juncos / Rushes



Salat blanc / Armuelle / Orache



Lliri de mar/Azucena de mar / Sea daffodil



Borró / Barrón / Marram Grass



Jull de platja / Agropyron / Couch-grass



Rave de mar / ruga marítima / Sea Rocket



Limonium /Limonium / Limonium



Plantatge marí / Llantén marino / Sea Plantain



Sosa de flor / Zigofilum / Zigofilum



Xop /Chopo / Poplar



Tamariu / Taray / Tamaris

La Desembocadura de l'Ebre

Característiques:
La zona de la desembocadura de l'Ebre compren els espais naturals protegits del Garxal (280 ha), l'Illa de Sant Antoni (170 ha) i l'Illa de Buda (1231 ha). L'Illa de Buda i l'Illa de Sant Antoni tenen el pas restringit i tant sols es pot entrar amb autorització.
L'única zona visitable, és la vora esquerra del riu fins arribar al Garxal. Es tracta d'un itinerari d'uns 2'5 km que es convenient recórrer amb bici o caminat. Durant l'itinerari hi trobaràs diversos miradors i senyalitzacions que et complementaran la informació.Es pot començar des del "Muntell Gros o De Les Verges", que és una duna fluvial de 4 metres d'alçada. Des d'aquí es divisa Illa de Buda i la llacuna que hi ha a l'interior. Es un bon observatori d'aus especialment al matí i al capvespre que és quan hi ha més moviment d'ocells.
Des d'aquest punt es pot continuar resseguint la vora del riu fins arribar al camí que voreja el Garxal. L'ambient que hi ha a l'esquerra és un salobrar avançat amb tamarius, joncs, salicòrnies, per on hi transiten molts ocells interessants i amb abundància de petits rèptils i insectes arenícoles.
El Garxal és una llacuna en procés de formació que té les característiques d'una llacuna litoral i d'una badia marina.
El cordó que delimita la llacuna és un ecosistema dunar molt ben conservat i de pas restringit (només poden accedir els mariscadors locals amb llicència).
En aquesta zona es pesca quasi tot l'any, tant al riu al mar com a la vora de la llacuna pels pescadors de la confraria de Sant Joan de Deltebre. La caça està restringida a una petita parcel.la dintre a la llacuna, però només es practiquen les tirades de "lluna" i el primer i últim dia de la veda. L'illa de S. Antoni és zona no cinegètica. A la banda de l'illa de Buda que dona al riu es practica la caça lliure un cop cada 15 dies, normalment en dissabte (es pot veure des del "Muntell Gros". Dintre a la llacuna de l'illa només es fan els "barrejos".
Molt prop de la zona tens els serveis de l'urbanització Riumar de Deltebre. On podreu navegar remuntant el riu amb els creuers Delta de l'Ebre. En aquests trajectes, fluvials amb podreu gaudir de gran part de tram del riu que és navegable i descobrir la grandesa del riu ebre des el seu interior.

FAUNA HIVERNANT:
Corb marí gros / Cormoran Grande / Cormorant
Bernat pescaire / Garza Real / Grey Heron
Oca vulgar / Ansar Común / Greylag Goose
Arpella vulgar / Aguilucho Lagunero / Marsh Harrier
Anec Xibec / Pato Colorado / Red-crested Pochard
Fotja vulgar /Focha Común / Coot
Blauet / Martín Pescador / Kingfisher
Anec cullerot / Pato Cuchara / Shoveler
Gavina capnegre / Gaviota cabecinegra / Mediterranian Gull
Tètol cuanegre / Aguja colinegra / Black-tailed Godwit
FAUNA ESTIVAL:
Agró roig / Garza Imperial / Purple Heron
Martinet menut / Avetorillo Común / Little Bittern
Anec griset / Anade Friso / Gadwall
Anec coll-verd / Anade Real / Mallard
Fumarell carablanc / Fumarel Cariblanco / Whiskered Tern
Xatrac comú / Charrán Común / Common Tern
Xatrac menut / Charrancito / Little Tern
Colobra escurçonera / Culebra viperina /
Sargantana cua-llarga / Lagartija colilarga
Sargantana cua-roja / Lagartija coliroja
Gripau d'esperons / Sapo de espuelas

VEGETACIÓ:
Canyís / Carrizo / Reed
Canya / Caña común / Reed
Tamariu / Taray / Tamarisk
Joncs / Juncos / Rushes
Salicòrnia / Salicor / Marsh
SamphireSalat blanc / Armuelle/ Orache
Limoniun / Limoniunm / Limonium
Bufalaga marina / Bufalaga marina
Lliri de mar / Azucena de mar / Sea daffodil
Agram marí / Esporobolus / Sporobolus
Lleteressa marina / Tártago de mar / Spurge
Rave de mar / Oruga marítima / Sea Rocket
Donzell marí / Boja blanca / Mugwort
Alfals marí / Mielga marina / Sea Medick
Borró / Barrón / Marram Grass
Panical marí / Cardo corredor marino / Sea Holy
Barrella punxosa / Barrilla pinchosa / Saltwort
Salsona / Enula / Golden Samphire
Jull de platja / Agropyron / Couch-grass

El Canal Vell

Característiques
El Canal Vell és la llacuna més gran del hemidelta nord o esquerre amb una extensió de 235 ha. L'accés actual està limitat a un mirador/observatori que es privat al que s'arriba des d'un desviament de la carretera de Deltebre a Riumar.
El principal ambient que hi trobarem és el d'una llacuna litoral. Des de l'observatori podràs veure a més de la seva fauna aquàtica, un dormider de ardeids (martinets) i rapinyaires (arpelles), fora de l'època de reproducció.
Si visites la llacuna entre el 15 d'octubre i el 15 de març, podràs veure com feinegen els pescadors dintre la llacuna amb les barques típiques (pontones) i les arts de pesca típiques de les llacunes (tresmall, gànguil, palangre....). Aquests pescadors són de la confraria Sant Pere (Sant Carles de La Ràpita).
Durant aquesta època de l'any es caça, però només es practica en la modalitat de "barreig". En canvi per les finques colindants, es practica la modalitat lliure i de "lluna". Cal tenir-ho en compte si es va de nit per aquesta zona.
La localitat més propera és Deltebre a 5 km i la urbanització Riumar a 4 km.


FAUNA HIVERNANT:
Cabussó emplomallat / Somormujo Lavanco / Gret Crested Grebe
Corb marí gros / Cormoran Grande / Cormorant
Bernat pescaire /Garza Real / Grey Heron
Martinet blanc / Garceta Común / Little Egret
Esplugabous / Garcilla Bueyera / Cattle Egret
Arpella vulgar / Aguilucho Lagunero / Marsh Harrier
Fotja vulgar / Focha Común / Coot
Blauet / Martín Pescador / Kingfisher
Repicatalons / Escribano Palustre / Reed Bunting
Mosquiter comú / Mosquitero Común / Chiffchaf
FAUNA ESTIVAL:
Agró roig /Garza Imperial / Purple Heron
Martinet ros / Garcilla Cangrejera / Squacco Heron
Martinet menut / Avetorillo Común / Little Bittern
Flamenc / Flamenco / Greater Flamingo
Anec coll-verd / Anade Real / Mallard
Cameslargues / Cigüeñela / Black-winged Stilt
Xatrac comú / Charrán Común / Common Tern
Fumarell carablanc / Fumarel Cariblanco / Whiskered Tern
Cucut / Cuco / Cuckoo
Boscarla de canyar / Carricero Común / Reed Warbler
VEGETACIÓ:
Canyís / Carrizo / Reed
Boga / Espadaña / Reedmace
Canya / Caña Común / Reed
Xufa / Juncia marina / Club-rush
Lliri groc / Lirio amarillo / Yellow Flag
Orella de burro / Espiga de agua / Pondweed

El Fangar i la platja de la Marquesa

Característiques
El Fangar és una península de sorra de 410 ha. orientada de NO a SE. Està travessada per una pista de sorra compactada d'uns 3'5 o 4 km per on es pot circular o caminar fins al mirador, el Far o l'extrem nord de la península.


Vés en compte si vas amb cotxe, si surts del camí pots quedar-te ensorrat i amb dificultats per treure el vehicle. Si ha plogut recentment o ha bufat una forta llevantada, probablement no es podrà entrar, ja que la pista queda inundada fàcilment.
Si vas caminant o amb bici, posa't el barret al cap. No hi ha cap ombra i el risc d'insolació a l'estiu és elevat. A l'època de nidificació és preferible no parar prop dels polls o nius, és millor fer-ho a l'observatori.
Entre l'1 d'abril fins el 15 d'agost, està prohibit entrar a les "àrees de nidificació", que queden resguardades pels cordills de la vora de la pista. No es pot circular a més de 40 km/h.
L'àrea situada al NW del Far queda prohibida la circulació i el marisqueig entre l'1 de juny i el 31 de juliol.
Els sorrals immensos predominen en aquesta zona i el que té més valor ecològic són les formacions dunars, ja que són de les més ben conservades del litoral català. Constitueixen un important refugi de vida molts rèptils, insectes, micromamífers i algun amfibi. Hi ha dos tipus de dunes, unes fixades amb vegetació a sobre i unes altres mòbils sense vegetació. No es pot trepitjar cap dels dos tipus a causa de la seva fragilitat. La zona de dunes fixades més important es situa a la platja de la Marquesa, a la dreta de la pista que porta cap al Fangar. També hi ha retalls de salobrar molt interessants en les zones més fondes entres les dunes
També pots observar la badia marina o Port del Fangar on proliferen els moluscs, mostra d'això són les muscleres i la resta de cultius marins i marisqueig que es practiquen.
Atenció amb els miratges, són un efecte òptic que et farà creure que hi ha aigua enmig del Fangar, fins i tot et semblarà veure cotxes circulant per dintre l'aigua, però no és cert.
En aquesta zona no es pot caçar (és una reserva natural de fauna salvatge), però pots observar com es practica el marisqueig amb barca i a peu. Els mariscadors tenen permisos especials per entrar en zones restringides.
El poble que tens més prop és Deltebre, a 8 km.




FAUNA
HIVERNANT:
Cabussó emplomallat / Somormujo Lavanco / Great Crested Grebe









Corb marí gros / Cormorán grande / Cormorant













Bec de serra mitjà / Serreta mediana / Red-brasted Merganser










Bernat pescaire / Garza Real / Grey Heron












Pigre gris / Chorlito Gris / Grey Plover











Territ tresdits / Correlimos Tridáctilo / Sanderling










Territ variant / Correlimos Común / Dunlin











Martinet blanc / Garceta Común / Little Egret













Anec coll-verd / Anade Real / Mallard











Gavina riallera / Gaviota Reidora / Black-headed gull









FAUNA ESTIVAL:

Garsa de mar / Ostrero / Oystercatcher










Camesllargues / Cigüeñela / Black-winged Stilt












Corriol camanegre / Chorlitejo Patinegro / Kentish Plover









Xatrac comú / Charrán Común / Common Tern










Xatrac menut / Charrancito / Little Tern












Gavià argentat / Gaviota Argéntea / Yellow-legged Gull









Colobra escurçonera / Culebra Viperina









Sargantana cua-roja / Lagartija Colirroja









Sargantana cua-llarga / Lagartija Colilarga










Gripau d'esperons / Sapo de Espuelas










VEGETACIÓ:
Rave de mar / Oruga marítima / Sea Rocket









Agram marí / Sporobolus / Sporobolus








Borró / Barrón / Marram Grass











Lliri de mar/Azucena de mar / Sea daffodil









Limoniastre / Limoniastrum / limoniastrun









Bufalaga / Bufalaga marina / Thymelaea








Jull de platja / Agropyron / Couch-grass






Salicòrnia / Salicor / Marsh Samphire











Joncs / Juncos / Rush









Salat blanc / Armuelle / Orache









Donzell marí / Boja blanca / Mugwort














Lleterassa marina / Tártago de mar / Spurge










Panical marí / Cardo corredor marino /Sea Holy









Limonium / Limonuim / Sea Lavander










Barrella punxosa / Barrilla pinchosa / Saltwort









Salsona / Enula / Golden Samphire






Alfals marí / Mielga marina / Sea Medick






Crucianella / Crucianella / Crucianella